XERRADA "XARXES SOCIALS"

Dimarts passat, 11 de desembre, l’Oriol i el Javi del Servei d’Educació Emocional, SEER, establert al nostre Institut, ens van fer a les famílies una xerrada molt dinàmica i amena sobre les xarxes socials i els nostres nois i noies.

És complicat oferir-vos un resum estructurat d’una sessió de dues hores amb dinàmiques de grup i una alta participació on tothom va poder exposar diferents arguments, dubtes, neguits, experiències…

Així que us oferim una píndola de les idees que van sorgir i que cada família pugui adaptar-les al seu parer, el seu estil educatiu i la seva manera de fer.

Per entendre millor com som, ens van ensenyar que les persones es basen en la piràmide:

                                                                  COMPORTAMENT
                                                                  Relacions
                                                                  (és la part més social)

                              PENSAMENT                                             EMOCIONS

                              Creences                                                    Tant presencials com digitals

Les xarxes formen part del cim d’aquest triangle: del nostre comportament i les relacions socials que tenim envers els altres. 

Per tant, per als nostres adolescents té molta importància, i no hem de minimitzar el valor que té per a ells. Cal comprendre, valorar, treballar-ho i, sobretot, acompanyar.

El ritme de vida actual fa que les persones anem estressades com mai hi havíem anat. Els nois i noies no se’n lliuren, i repercuteix en tots els àmbits de la seva vida. Fa uns anys, quan els educadors i educadores entraven en una aula, havien de motivar-los (encendre’ls) i ara els han de calmar (apagar) per poder-hi treballar. Això té relació, en part, amb l’augment exponencial del consum de sucres, que els aboca al consumisme, també digital: imatge->like, imatge->like, imatge->like, moltes vegades (comprovat!) sense ni llegir els comentaris que poden acompanyar la foto.

Per a ells, el mòbil no és només una eina de comunicació sinó la seva principal eina d’evasió. Com més estona hi estan, és que més necessitat d’evasió tenen. Podem fer el símil amb totes aquelles estones que els adults estem amb el comandament a distància mirant televisió o, fins i tot, llegint un llibre, que encara que sembla i és millor, no deixa de ser una estona d’evasió de la nostra vida real.

El mòbil pot ser utilitzat per connectar-se i per "desconnectar-se".

A hores d’ara, la xarxa per excel·lència dels adolescents és Instagram. Ni WhatsApp, ni Facebook, ni Twitter. Sembla que moltes vegades les fotos són el de menys, la utilitzen per fer grups i quedar, per parlar per privat i per fer directes o stories. A l’Institut, per la seva connexió amb el gmail, utilitzen també Hangouts i es comuniquen entre ells com si fos qualsevol altra aplicació de missatgeria.

L’assetjament (bullying) és més fàcil i estès a través de les xarxes per la seva immediatesa, el possible anonimat, la capacitat que arribi a molta més gent alhora i la seva continuïtat: allò publicat a la xarxa ja és per sempre.

Els hem de fer entendre que això quedarà en la seva empremta digital per a tota la vida. Hem d’aprendre i guiar-los a formar la seva identitat digital.

També cal acompanyar-los a gestionar la pressió que existeix per ser a les xarxes i permanentment: si no hi ets sembla que no existeixes; si no contestes al moment els missatges, es pot interpretar com una ofensa.

És preferible acompanyar que prohibir.

Hem de combinar els factors de prevenció amb els factors de protecció, per exemple: no autoritzar-los l’accés a les xarxes fins que no tingui la maduresa per fer-ho o que tinguin només un compte d’Instagram per tal de poder-los seguir. Hem ser capaços nosaltres de frenar la pressió social si no els veiem prou madurs i limitar-ho. I si no compleixen les normes, ha de tenir les conseqüències que cada família hagi pactat o li semblin adients. Ara, aleshores hi ha el perill que ho facin d’amagat. I és que moltes vegades tenen més d’un compte per tenir una identitat digital que ells consideren millor. Per això l’acompanyament i els valors sembla la millor opció.

D’aquestes idees sorgeixen preguntes relacionades amb el bullying i aspectes que preocupen a les famílies:

–Hem de prohibir l’ús de les xarxes socials a l’entorn educatiu? Podem treure profit de les oportunitats que ens donen fent-ne un bon ús.

–La institució educativa ha de tenir presència a les xarxes socials i mitjans digitals? Sí. En un món ideal els instituts haurien de tenir un community manager que controlés i cuidés la comunitat i l’entorn.

Com a conclusió, podem dir que la nostra mirada és el factor clau en la resolució de la violència i els conflictes: no és el mateix mirar la vida des del factor problema que des del factor resolució. La mirada positiva és aquella que ens permet la superació deixant enrere la lluita.

Us convidem a #SuperarelBullying (factor protector) i no només a lluitar #ContraelBullying (factor de risc).

També us pot servir la sèrie Skam de Movistar+, que tracta sobre la vida quotidiana dels adolescents centrada en les xarxes.

Si emprem un llenguatge positiu parlem de mirades salutogèniques (que generen salut), on es tenen en compte les fortaleses i es dona energia als actius personals, socials i institucionals.

Un actiu és qualsevol recurs personal, social o institucional que ajuda a sostenir i potenciar el nostre benestar social o col·lectiu.

Per saber-ne més, ens han ofert una formació sobre ciberassetjament gratuïta i oberta fins al 30 de desembre: “Actúa contra el ciberbullying”. La podeu trobar a www.scolartic.com.

Donem als nostres nois i noies actius de qualitat positius i valors per poder prevenir i/o gestionar allò que es poden trobar a les xarxes des de la confiança i l’acompanyament.